Andreu Nin i Pérez

De Viquidites
Infotaula de personaAndreu Nin i Pérez
Placa d'Andreu Nin
a la Biblioteca pública Andreu Nin (Barcelona)
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Obres de l'autor a Viquitexts
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement el Vendrell (Baix Penedès)
4 de febrer de 1892
Mort Madrid
20 de juny de 1937 (45 anys)
Ocupació Polític, traductor, escriptor, sindicalista i esperantista
Modifica dades a Wikidata

Andreu Nin i Pérez (el Vendrell, Baix Penedès, 4 de febrer de 1892 — Madrid, 20 de juny de 1937) fou un polític i escriptor català.

Citacions[modifica | modifica el codi]

Articles[modifica | modifica el codi]

  • El proletariat considera la guerra com a atemptatòria al seu principi de confraternitat universal, com a instrument de què es valen els privilegiats, els prepotents, en benefici dels seus propis interessos i en perjudici dels drets i de la llibertat dels pobles i dels homes.[1]
"La unió dels treballadors serà la pau del món". La Pàtria, 19 de juny de 1914.
  • Contra el corrent avassallador dels treballadors de tot el món, res no hi podran els governants.[1]
"La unió dels treballadors serà la pau del món". La Pàtria, 19 de juny de 1914.
  • El català és individualista no perquè és català sinó perquè és petit-burgès. Creeu una gran indústria i l'individualisme desapareixerà, naturalment no l'individualisme dels patrons, sinó dels obrers.[2]
"Per què el nostre moviment obrer ha estat anarquista?". L'Opinió, 11 d'agost de 1928.
"Per què el nostre moviment obrer ha estat anarquista?". L'Opinió, 11 d'agost de 1928.

Obres[modifica | modifica el codi]

Els moviments d'emancipació nacional (1935)[modifica | modifica el codi]

Recull de citacions del llibre Els moviments d'emancipació nacional publicat l'any 1935:[3]

  • Els moviments d'emancipació nacional són un fenomen propi de la societat capitalista, per tal com el fonament econòmic de la nació és el desenvolupament de l'intercanvi damunt la base de l'economia capitalista.[3]
Introducció.
  • La nació, en el veritable sentit de la paraula, és un producte directe de la societat capitalista, per tal com sorgeix i es desenvolupa allí on sorgeix i es desenvolupa el capitalisme. La nació es caracteritza per l'existència de relacions econòmiques capitalistes determinades, la comunitat de territori, d'idioma i de cultura.[3]
Introducció.
  • La burgesia tendeix a constituir-se en Estat nacional perquè és la forma que respon millor als seus interessos i que garanteix un més gran desenvolupament de les relacions capitalistes.[3]
Introducció.
  • El proletariat és la classe social cridada a realitzar allò que no són capaços de fer ni la gran burgesia ni la petita: la revolució democràtico-burgesa. Només ell, doncs, pot resoldre radicalment el problema nacional.[3]
Introducció.
  • La lluita pel dret dels pobles a la independència no pressuposa la disgregació dels obrers de les diverses nacions que formen l'Estat mitjançant l'existència d'organitzacions independents.[3]
Introducció.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Nin, Andreu «La unió dels treballadors serà la pau del món». La Pàtria, (19-06-1914).
  2. 2,0 2,1 Nin, Andreu «Per què el nostre moviment obrer ha estat anarquista?». L'Opinió, Núm. 26, (11-08-1928).
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Nin, Andreu. Els moviments d'emancipació nacional. Badalona: Proa, 1935. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]